Dolça companyia, cara solitud, de la Maria Barbal

Comencem la temporada de lectures del 2016 amb un llibre de la Maria Barbal “Dolça companyia, cara solitud”

mariabarbal-dolcacompanyia

Sobre el llibre:

A Dolça companyia, cara solitud Maria Barbal ens presenta una bona, i acurada, selecció dels que podríem considerar els seus millors relats breus. En paraules d’Àurea Màrquez, l’actriu que va donar vida al teatre a la Conxa de Pedra de tartera, «els contes que s’apleguen en aquest llibre ens parlen de les relacions humanes (i no tant humanes), de la seva complexitat i dels seus misteris, exploren l’ampli ventall dels sentiments, els vincles i els afectes de les persones. Cadascun d’ells ens atrapa, ens recorda com n’és, de sorprenent, la vida. Amb els seus girs inesperats, amb les reaccions imprevistes dels qui ens envolten, amb els viatges capriciosos de la memòria».

Sobre l’autora:

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

mariabarbal

Molt bona lectura!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *