La biblioteca comarcal de les Borges Blanques, ens ha convidat a llegir Suite francesa, de la Irène Némirovsky, i a participar en la xerrada que han organitzat pel proper 2 de març.

Sobre el llibre: Suite francesa descriu, gairebé en directe i amb una extraordinària prosa, l’èxode que van haver de patir molts francesos el mes de juny de 1940. Un èxode que va suposar un tràgic desordre a tota mena de famílies, des de les més benestants fins a les més humils. La Irène Némirovsky no estalvia res del que va suposar aquell tros d’història: ni els innombrables petits actes de covardia de la gent, ni les lleus espurnes de solidaritat d’una població desfeta. A poc a poc, l’enemic pren possessió d’un país inert i calat per la por.

Sobre l’autora: Irène Némirovsky (Kíev, Imperi Rus, 11 de febrer de 1903 – Auschwitz, Tercer Reich, 17 d’agost de 1942), va ser una escriptora ucraïnesa en llengua francesa. Va ser educada per una institutriu francesa, que va fer que per a la Irène el francès fos gairebé com una llengua materna. Al llarg de la seva vida, arribarà a parlar sis idiomes més. El desembre de 1918, ella i la seva família fugen cap a Finlàndia, a causa de la Revolució Russa. El juliol de 1919 la família arriba a França, després d’una petita estada a Estocolm. Un cop a França la Irène reprèn els seus estudis i obté, el 1926, la llicenciatura universitària de lletres a la universitat de la Sorbona.

També el 1926, es casa amb Michel Epstein, un enginyer esdevingut banquer. D’aquest matrimoni en sortiran dues filles: Denis, nascuda el 1929 i Élisabeth, el 1937. La família Epstein s’instal·la a París. En aquests moments publica la seva primera novel·la, ‘’Le malentendu’’ (El malentès).

Tot i els seus èxits i talent reconeguts mundialment, el govern francès li denega, el 1938, la nacionalitat francesa. En el context de psicosi de guerra de l’any 1939, i després d’una dècada marcada per la propaganda antisemita, decideix convertir-se, juntament amb les seves dues filles, al catolicisme.

Víctima de les lleis antisemites promulgades l’octubre de 1940 pel govern de Vichy, el seu marit no pot seguir treballant a la banca i Irène té prohibida la publicació de les seves obres. Es refugien a Issy-l’Évêque, dins el Morvan a la Saône-et-Loire, on ja havien deixat, des del setembre de 1939, les seves filles. Són aquestes mateixes lleis les que l’obliguen a portar “l’estrella groga”. No obstant això, la seva ànima d’escriptora no es rendeix, i continua escrivint multitud de manuscrits, la majoria dels quals seran publicats pòstumament. El 13 de juliol de 1942 és arrestada per la “gendarmerie” francesa i internada al camp de concentració de Pithiviers, per tot seguit ser deportada a Auschwitz, on morirà de tifus el 17 d’agost de 1942. El seu marit intentà desesperadament obtenir notícies de la seva localització i el seu estat, però l’octubre de 1942 serà també arrestat i deportat a Auschwitz, on dies després serà assassinat a les cambres de gas d’aquest camp. (Informació extreta de la Viquipèdia)

Com a nota curiosa, la Irène Nemirovsky va aprendre a parlar l’euskera, en aquest article, expliquen la relació entre l’autora i el Pais Basc.

Bona lectura!