Dissabte 12 de desembre va tenir lloc la segona i darrera trobada sobre la lectura “La noia de la biblioteca”, de la Núria Pradas.

Vam comentar la segona part del llibre, on sembla que passen més coses i es desvetllen algunes incògnites del principi. Vam parlar de costums, de diferències socials, vestuari de l’època, situacions de vegades una mica inversemblants que es plantegen a l’acció del llibre, però tot plegat vam coincidir en que ha estat una lectura agradable, que ha donat per parlar i comentar molt, per fer picar la curiositat sobre esdeveniments d’aquells primers anys del passat segle XX.

Però sobretot vam aprofitar la trobada per comentar tot el que ens va explicar la seva autora el passat dijous, quan un grup del club de lectura, vam poder assistir a la presentació del llibre, a la biblioteca de les Borges Blanques. Allà vam aclarir alguns dubtes i vam conèixer detalls que tot seguit us desvetllem.

Aquesta és la seva primera novel·la per adults, fa vint anys que escriu per a joves i nens.
La Núria Pradas va deixar clar que la seva novel·la no és històrica sinó costumista. Tot i que es va haver de documentar molt per tractar els fets que apareixen al llibre, ella el que pretenia era parlar de Barcelona, perquè era l’entorn coneixia. Ella va viure al Poblenou, al carrer Taulat, i recorda el soroll dels telers i les fortes olors als tractaments de les pells en el seu camí cap a l’escola. Fa un homenatge al seu avi, en el personatge del pare de la Núria i la Contxa Solé.  El seu avi havia perdut un braç en els fets que van ocórrer al carrer Taulat a principis de segle, també la seva avia tenia metralla a l’esquena. Tots dos havien estat obrers, l’avi era fuster i l’àvia havia començat a treballar a les fàbriques de ben petita.

De les germanes Solé, comenta que totes dues volien el mateix, escapar del seu destí, tot i que van triar camins diferents, una via la cultura, i l’altre via la lluita sindical i armada.

Va dir que li va agradar molt tractar personatges reals, com la Francesca Bonnemaison, la senyora Paquita, un personatge del que l’autora es va enamorar.

També recorda molt bé com parlaven els obrers i per això al llibre els fa parlar diferent que als burgesos. Hi havia una diferència en maneres de parlar i d’educació entre les diferents classes socials que vol remarcar.
Es va parlar del final del llibre que a molta gent no ha agradat. L’autora diu que els finals normalment són difícils, però que de totes maneres no el podia acabar bé, perquè no li agraden els finals feliços. Li vam demanar si hi haurà segona part,  i va respondre que no, que no ho tenia en ment.

Li agraden molt les referències a la moda de l’època, i va utilitzar moltes fotografies antigues per descriure els personatges al detall.

Somnis a mida, serà la següent novel·la de la Núria Pradas, que apareixerà a la primavera, i tractarà sobre l’època de la guerra i la postguerra a Barcelona.